El viatge d'una samarreta

El taller "El viatge d'una samarreta" té per objectius:

• conèixer les condicions de treball en el tercer món en el sector de la indústria tèxtil

• conèixer iniciatives de cooperatives del tercer món per millorar les condicions de treball dels seus treballadors/es

• entendre com les normes del comerç internacional generen diferències econòmiques entre els països desenvolupats i tercers

• apropar-se al concepte de deslocalització i les seves conseqüències

• comprendre el paper de les multinacionals en el comerç mundial

• crear actituds responsables quan es consumeix

Continguts a treballar:

Actualment són 75 països els que produeixen i exporten cotó. Per aquests països, que la majoria són del tercer món (Mali, Paraguai, Pakistan...), aquesta exportació els és l’única font d’ingressos.

També cal saber que el preu del cotó varia i que a més any rere any va a la baixa. És així que els productors cada any hi perden i per tant han de produir més i passen a ser més dependents. Alhora al Nord, el consum creix i es demanda més productes fabricats amb cotó.

Des dels anys 70 l’estratègia de les multinacionals de marques de roba reconegudes d’Europa i els Estats Units, ha estat desplaçar la confecció de la roba a Àsia i Amèrica Central ja que són zones on es redueixen costos perquè hi ha uns salaris més baixos i es treballen més de vuit hores al dia.

Descripció de l’activitat

El dinamitzador/a de l’activitat portarà una samarreta per mostrar als joves. Els preguntarà si saben de quina matèria prima està feta i es marcarà amb un retolador de color en un mapa gran (en projecció de Peters) l’origen de la matèria primera, que en aquest cas serà l’Índia.

Amb un altre color pintarem el punt on han filat el cotó, Turquia i on s’ha teixit, Singapur. Anirem marcant els següents punts: que es va cosir a Guatemala i d’allà es va portar a Corea del sud, empresa subcontractada a qui se li va demanar la fabricació de la peça. Des de Corea viatja a la seu de la multinacional, a Londres.

Finalment traçarem fletxes que enllacin tots els punts i podem fer-nos una idea del viatge que ha fet la nostra samarreta. És a partir d’aquest moment que els joves aniran coneixent quines lleis hi ha al darrera de tot aquest camí i es farà a través de la següent dinàmica.

Situem tots els participants en fila en una línia. El dinamitzador/a recitarà unes afirmacions de manera que cada persona s’haurà de posicionar dient un sí si està d’acord i un no si està en contra. Un cop s’hagin posicionat se’ls demanarà una justificació i que defensin el seu punt de vista. La resta de participants podran moure’s d’espai si el discurs del company/a els fa variar d’opinió. Si es donés el cas caldrà que justifiqui el seu canvi d’opinió.

D’aquesta manera s’aprenen conceptes, s’intercanvien punts de vista i es consoliden opinions i per tant es poden modificar actituds.

Les afirmacions poden ser:

• l’economia internacional es basa en el lliure trànsit de les mercaderies i el capital, per tant dóna oportunitats a tots els països per enriquir-se

• els preus de les primeres matèries són justos

• l’establiment de fàbriques d’origen occidental al tercer món consolida les economies locals

• les multinacionals s’enforteixen gràcies a l’esforç dels seus dirigents

• el model de consum que practiquem els occidentals és un model molt vàlid que ha de practicar qualsevol país del món

• els homes i dones del primer món comprem allò que realment necessitem

La dinàmica s’acabarà amb una valoració general de tot el grup i passant unes transparències de còmics, incidint en els conceptes i accions que giren entorn el comerç just i el consum responsable.